Copa Catalunya Cadet, orgullosos de ser judoques aprenem de les derrotes per lluitar a la vida i ser millors persones(12/11/16)

S'inicia la temporada de competicions federatives amb la primera copa cadet amb molta tensió abans de iniciar-se el pesatge.
La exigencia federativa de que tots els participants tinguin tots els segells del carnet de kyus actualitzats fins al cinturó actual crea molt nerviosisme ja abans de començar.
Superat el primer tràngol burocràtic de segells pel carnet a 9,8 euros el segell....!!, que al final es va poder solucionar amb molt d'ingeni, s'inicia la competició.
El Marc Ballbé, Cristobal Martinez i Miquel Fíguls s'estrenaven en aquesta categoria cadet amb molts nervis però amb moltes ganes. Efectivament els nervis els hi van pasar factura i no van poder passar a la següent eliminatoria, però es van adonar que tenen capacitat per lluitar a la mateixa alçada que els altres, van portar un bon domini del combat, però errors molt bàsics els hi van fer perdre els seus respectius combats. Errors que han d'analitzar i treballar dia a dia per millorar aquesta capacitat que ja tenen però que queda bloquejada en situacions d'estrés.
L'Anna Hernández s'estrenava no només en la categoria cadet sino també en la seva primera competició federativa. En un pes complicat de +70 on totes les seves rivals eren molt fortes i amb molta experiencia, va fer el que va poder, va lluitar 4 combats en una lliga de 5, i va tenir les seves opcions, desaprofitades pels nervis de la situació. Una cosa que segur va aprendre es que mai més deixarà el seu coll al descobert i se'l protegirà rapidament per evitar una estrangulació. La gran avantatge que va tenir es que va poder fer molts combats, que els va lluitar fins al final i va adquirir una experiència incalculable per la seva propera competició.
En quan a l'Aleix Ballbé i el Pau Camps, tot i ja tenir experiencia en la categoria cadet, el canvi de pes els ha afectat. El Pau Camps va dominar el combat i crear oportunitats però l'excessiva tensió que portava va ser el seu propi cavall de Troia, finalment la falta de dosificació de la seva força el va esgotar. Tot i que el contrari no va realitzar gairebé cap atac, en un moment de debilitat el va guanyar.
L'Aleix va cometre un error d'entrada que el va deixar fora de competició al moment.

Ens quedem amb l'experiència personal que cadascú ha pogut treure de la primera copa, i on evidentment el recolzament d'equip i els anims mutuus, com diu el Cristobal, han sigut molt importants per continuar endevant, no desanimar-se, i adonar-se de que tot i que molts cops les coses no surten com un vol, l'important es seguir treballant, i ser constant.
De ben segur,a la llarga arriben els fruits, no mirant cap a l'objectiu final, sino complint cada dia amb els petits objectius que costen tant d'assolir, tan simples com llevar-se a l'hora que toca, fer els deures, parar taula, arribar puntual a l'entrenament, esforçar-se... Assolir tot això dirariament, ja de per si es una victoria de la qual podem estar orgullosos, i on el Judo es un mitjà molt important en la nostra vida que ens ajuda, a través de totes aquestes experiències.